La violència és tota acció intencional que danya o busca danyar a tercers. Quan aquests tercers són persones, la violència pot ser de diversos tipus: física, emocional i/o sexual.
La violència pot ocórrer en molts llocs. Per exemple en les llars, en els carrers, en els llocs de treball, en els camps d'esports i en les escoles.
Quan la violència exercida contra les persones ocorre en les instal·lacions escolars, o als voltants de l'escola, o durant les activitats extraescolares, llavors es parla de violència escolar, i pot ser del professorat cap a l'alumnat, de l'alumnat cap al professorat i fins i tot cap a personal no docent del centre.
No obstant això, la més freqüent és la qual es dóna entre l'alumnat: vuit de cada deu estudiants d'ESO diuen que han presenciat algun acte de violència escolar entre l'alumnat. L'habitual, en aquest cas, és que les baralles, insults, etc., siguin merament ocasionals.
De vegades, no obstant això, la violència escolar es reitera i ho fa en un marc de desequilibri de poder, això és: qui agredeix és més fort físicament que la víctima o, almenys, aquesta així ho creu, raó per la qual se sent intimidada.
L'assetjament escolar (o bullying, que és el seu terme en anglès) és una forma característica i extrema de la violència escolar que té aquestes característiques:
" Es dóna entre iguals.
" Suposa un abús de poder o desequilibri de força.
" Es reitera en el temps.
" És intimidatoria.
L'assetjament escolar, en definitiva, no és una forma de violència esporàdica, que sol ser la forma dominant de violència escolar. No és una renyina, un insult o una amenaça aïllada, les conseqüències de la qual no solen anar més enllà.
L'assetjament escolar és, per contra, una espècie de tortura, sovint metòdica i sistemàtica, que suposa l'existència d'un clar abús de poder. Tal vegada qui acorrala no sigui en realitat més forta que la víctima, però aquesta així ho creu i, per això s'atemoreix.
L'abús de poder és tan manifest que, encara que l'assetjament pot ser realitzat per una sola persona, freqüentment és consumat per un grup. A més, de vegades, ocorre davant el silenci, la indiferència o la complicitat de companys o companyes.
Quan el nostre fill/a està sent víctima d'assetjament en l'escola, els pares tenim molt a fer per a ajudar a eradicar el problema. Normalment es porten a terme accions conjuntes amb l'adreça del centre escolar, preparada per a recollir i aportar informacions que serveixin per a analitzar la situació, informar sobre ella, sol·licitar l'ajuda necessària i acabar amb la situació.
És important que sapiguem que podem i hem d'acabar amb aquest tipus de violència. Però hem de treballar amb l'escola, el seu professorat i equips directius. Encara que en moltes ocasions no és fàcil treballar junts en la recerca de solucions, és l'única via de detenir aquest tipus d'accions. Aquestes actuacions no han de ser diferents si en comptes de ser el nostre fill l'agredit, és l'agressor .
