l' IES de Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt, octubre de 2011.

Quan el setembre de 2008, vaig assumir la presidència de l’associació de pares i mares de l’institut de Sant Vicenç de Montalt, ho vaig fer per que creia fermament en el projecte educatiu que s’engegava en el nou centre i en la persona que el volia fer realitat, el seu director.

La feina feta i les fites aconseguides per l’Ampa que al llarg de tres anys he presidit, han estat moltes, igual que el nombre d’hores dedicades per aconseguir-ho. Els membres de la junta han treballat molt, i molt bé. Podem sentir-nos orgullosos!

Malauradament, la relació entre l’equip directiu, alguns membres de junta de l’Ampa i la meva persona, no ha continuat com esperava i m’he vist forçat a marxar del centre deixant el càrrec abans d'hora. Amb aquestes ratlles voldria comunicar-vos oficialment el meu cessament i els motius que m’hi han portat.

En l’últim Consell Escolar del curs 2009-2010, es va aprovar la Carta de Compromís Educatiu, document que ha de regir en tots els centres educatius de Catalunya. L’aprovació d’aquest document es va fer sense que prèviament s’hagués adjuntat la documentació en l’ordre del dia del Consell, i sense la participació del sector pares en la seva elaboració, tal i com recull la normativa.

Un cop iniciat el curs 2010-2011, desprès de reunir la informació necessària, vaig comunicar a la direcció del centre, el meu desacord com a membre del C.E.

Vaig demanar que s'impugnés l'aprovació per tal que els pares, l’Ampa, participessin en el procés d’elaboració del document que té com a finalitat potenciar la comunicació, participació, implicació i compromís entre els centres i les famílies, en l’educació d’infants i joves.

La meva voluntat va ser sempre trobar l’entesa per treballar conjuntament i que poguéssim expressar les nostres propostes lliurement, fent la nostra Carta de Compromís. I així ho vaig demanar en reiterades ocasions al director, al cap d'estudis i altres membres del claustre.

Es va obviar la petició i, com als altres pares, se’m va exigir el retorn immediat del document signat, tot i que la normativa ens deixava un marge de 8 mesos.

Però amb tot, el més greu ha estat l’abús d’autoritat de l’equip directiu i en concret del cap d’estudis, que ha exercit envers la meva filla, amenaçant-la de no participar del viatge d’intercanvi si no retornava signada la Carta de Compromís Educatiu.

Veient que les postures eren d'intransigència, per les dues parts, vaig parlar amb l'inspector Joaquim Monclús. Va dir-me que sol·licites la mediació del conflicte i, seguin les seves instruccions i les de la FAPAC, vaig enviar la queixa perquè d'inspecció ens ajudessin a resoldre el conflicte. També tenien coneixement del fets, i se’ls demanà mediació, els alcaldes i regidors d'ensenyament de les dues poblacions: Caldes i Sant Vicenç.

També, cal dir que no es van seguir els protocols que estableix la Llei d’Educació 12/2009, en el cas d’assetjament - en el propi centre - que ha patit la meva filla per part de dos alumnes. La direcció del centre va permetre que hi compartís aula tot el curs i viatge d’intercanvi, malgrat les peticions la meva família i dels terapeutes de l' H. Clínic, i d’estar pendent de judici a la Fiscalia de Menors de Catalunya. També se’ns va negar la possibilitat d’acollir cap nen en l’intercanvi amb Alemanya.

És fàcil imaginar com aquesta i moltes altres accions, per petites que fossin, han perjudicat greument la salut de la meva filla.

És per a tot això i per la manca d’interès que he rebut de part dels Serveis Territorials d’Ensenyament, tant en la figura del inspector assignat al nostre centre, com en la del director del servei i de la mateixa Conselleria d’Educació; pel que la meva filla seguirà els seus estudis en un altre centre, pel que presento la meva dimissió com a president de l’Ampa i pel que faig pública la situació que patim a tots els pares i mares del centre i a tots aquells que creuen que, les funcions educadores de la família i del professorat són complementàries i requereixen el compromís mutu per aconseguir l’objectiu de formar persones autònomes, responsables i actives en la societat.

Jo també ho pensava, però malauradament he comprovat en pròpia pell que alguna cosa falla. No cal només ser un bon professional de la docència, també és molt important ser bona persona i d’això.... n’anem curts.

Moltes gràcies a tots i que tingueu sort !.
Salvador Clofent Rosique
assetjamentescolar@gmail.com